AGOST - Somnis d'estiu ran de mar (Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena)


Sa contemplació de sa naturalesa, presa així com és degut, ha d´ésser mirada com una oració en la qual s´homo s´inclina, sumís, devant es Criador de tots aqueixos miracles. ¡Quanta cosa mos queda inexplicable, insondable amb els nostres sentits limitats!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

JUNY - The place ahead (Brian Patten)

I was standing at a crossroads When a man came to me and said, “ Can you tell me what it’s like In the town up ahead?” I asked him what it had been like In the town through which he’d passed. He said it had been a dreadful place. I said, “You’ll find the next place like the last.” As soon as he was gone from me Another man came by; He too asked if the place ahead Was a good place in which to stay. I asked him what it had been like In the town through which he’d passed. He said it had been wonderful. I said, “You’ll find the next place like the last.”
Més informació

GENER - Troughs of sea (Robert Graves)

Do you delude yourself?’ a neighbour asks, Dismayed by my abstraction. But though love cannot question love Nor need deny its need, Pity the man who finds a rebel heart Under his breastbone drumming Which reason warns him he should drown In midnight wastes of the sea. Now as he stalks between tormented pines (The moon in her last quarter) A lissom spectre glides ahead And utters not a word. Waves tasselled with dark weed come rearing up Like castle walls, disclosing Deep in their troughs a ribbed sea-floor To break his bones upon. Clasp both your hands under my naked foot And press hard, as I taught you: A trick to mitigate the pangs Either of birth or love. Traducció “T’enganyes tu mateix?” em pregunta un veí alarmat pel meu entotsolament. Però encara que amor no pot qüestionar amor ni cal que en negui la necessitat, pobre d’aquell que troba un cor rebel timbalejant-li sota l’estèrnum, raó que l’adverteix ...
Més informació

DESEMBRE - Happy new year (Julio Cortázar)

Mira, no pido mucho, solamente tu mano, tenerla como un sapito que duerme así contento. Necesito esa puerta que me dabas para entrar a tu mundo, ese trocito de azúcar verde, de redondo alegre. ¿No me prestás tu mano en esta noche de fìn de año de lechuzas roncas? No puedes, por razones técnicas. Entonces la tramo en el aire, urdiendo cada dedo, el durazno sedoso de la palma y el dorso, ese país de azules árboles. Asì la tomo y la sostengo, como si de ello dependiera muchísimo del mundo, la sucesión de las cuatro estaciones, el canto de los gallos, el amor de los hombres.
Més informació