FEBRER - Notes de Deià (Joan Alcover)
I
Baixa
la pendent
d’estret
horitzó,
mitja
carreró
i
mitja torrent.
Cada
casa sent
pel
seu pontarró
passar
la remor
de
l’aigua corrent.
El
saltant eixorda,
la
figuera borda
li
dóna ombradís.
Grivell
de la serra,
dins
un solc de terra
tanca
un paradís.
II
Les
parres ombregen
llenyers
i pedrissos,
dones
qui feinegen,
nins
bellugadissos.
Les
figues verdegen
damunt
els canyissos;
els
galls se passegen
enamoradissos.
El
fullam tremola,
la
vella s’acosta
al
foc de la llar.
La
vida s’escola,
el
sol va a la posta
i
el torrent al mar.
III
Roja
clavellina
surt
de la foscor
de
l’alt finestró
que
el parral domina.
Passa
la veïna
son
escarpidor
per
la lluentor
del
cap de la nina.
Blanca
de bromera
cau
la torrentera
amb
sa veu de tro.
Escaina
la lloca;
un
home badoca,
i
l’home sóc jo.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada