GENER - Troughs of sea (Robert Graves)

Do you delude yourself?’ a neighbour asks,

Dismayed by my abstraction.

But though love cannot question love

Nor need deny its need,

Pity the man who finds a rebel heart

Under his breastbone drumming

Which reason warns him he should drown

In midnight wastes of the sea.

Now as he stalks between tormented pines

(The moon in her last quarter)

A lissom spectre glides ahead

And utters not a word.

Waves tasselled with dark weed come rearing up

Like castle walls, disclosing

Deep in their troughs a ribbed sea-floor

To break his bones upon.

Clasp both your hands under my naked foot

And press hard, as I taught you:

A trick to mitigate the pangs

Either of birth or love.

Traducció

“T’enganyes tu mateix?” em pregunta un veí

alarmat pel meu entotsolament.
Però encara que amor no pot qüestionar amor

ni cal que en negui la necessitat,

pobre d’aquell que troba un cor rebel
timbalejant-li sota l’estèrnum,
raó que l’adverteix que ha d’ofegar-se
als erms marins de mitjanit.

I ara, quan passa entre pins turmentats
(la lluna en quart minvant),
un espectre lleuger, lliscant, l’avantatja
sense dir mot.

Ornades d’algues fosques, ones s’alcen i apropen

com els murs d’un castell, i deixen veure,
al capdavall de llurs avencs, un fons marí nervat

on trencar-s’hi ell els ossos.

—Amb les mans ben travades sota els meus peus nus,

pressiona fort, tal com vaig ensenyar-te:
estratagema per calmar els dolors
de part o bé d’amor.